La millor manera per començar a treballar amb SCOPE el model de negoci d’una empresa o organització és centrar-se en la seva estructura principal, que serien les bigues que sostenen un edifici, o bé l’esquelet que dóna forma al cos humà.
L’estructura principal de l’SCOPE consta de només 8 components, que són els que sostenen el model de negoci i li donen forma. Aquest article explica molt resumidament aquests components principals, i en el següent vídeo ho podeu veure encara més àgilment.
Per començar a treballar amb SCOPE un projecte val la pena fixar-se en els 8 components que formen l’estructura principal del Model de Negoci SCOPE:
- Nom: quin nom o marca té el projecte/empresa/organització?
- Missió: per a què? Què volem aportar a la societat?
- Visió: què volem que sigui el nostre projecte a 5 anys vista?
- Productes: quins grups de productes i/o serveis oferim?
- Clients: quins són els nostres segments de clients?
- Beneficis: quins beneficis perceben i valoren més els nostres clients?
- Ingressos: quines són les nostres vies d’ingressos per “fer” diners?
- Extern: quin és el nostre posicionament i diferenciació?
I a continuació algunes recomanacions i detalls per respondre a cada una d’aquestes preguntes de cada component principal. El nom, per exemple, ha de ser curt, clar i atractiu. I pot anar acompanyat d’un lema.
La missió és allò que dóna sentit al projecte, que ens permetrà aixecar-nos si caiem. I la visió és una “foto” ambiciosa i realista d’allà on volem arribar a mig plaç. Per exemple, “ser un referent en …”. Tant la missió com la visió formen part de la base SCOPE d’un model de negoci.
Els productes i serveis han d’estar agrupats segons les categories principals, que sovint les delimiten els segments de clients a qui van dirigits. No cal posar massa detalls sobre característiques ni prestacions.
Els clients són aquells qui paguen pel producte, i també aquells que l’utilitzen, i han d’estar agrupats per segments segons característiques i comportaments similars. Tot i això, les persones ja no comprem productes, sinó solucions als nostres problemes, necessitats i anhels. Per exemple, alguns beneficis en el cas de B2C podrien ser salut, bellesa, benestar; i en el cas de B2B, incrementar vendes, reduir costos i reduir riscos.
Els ingressos per cada línia de negoci han de permetre que el projecte sigui rendible i sostenible amb el temps. Ja siguin mecanismes d’ingressos clàssics com ara venda de producte o bé el lloger, com també mecanismes més innovadors com pagar per ús, subscripció, royalty, pagar per resultats.
El component extern descriu com ens percep (o volem que ens percebi) el sector, clients, competència, etc. És a dir, descriu el posicionament de l’empresa, i hauria de reflectir-se només amb 3 o 4 conceptes, on almenys un d’ells ha de ser ben diferenciador. Alguns exemples de posicionament podrien ser: low cost, exclusiu, proximitat, agilitat, ecològic, sostenible, etc.
Un cop representada l’estructura principal del SCOPE, ja s’intueix bé la forma del model de negoci. I només manca acabar d’omplir la resta de components, tot mantenint la coherència amb la resta d’elements, i la prudència en el cas que estiguem dissenyant negocis o parts noves (incertesa i hipòtesis).
Gràcies.
Deixa un comentari